Ell i ella

Quan marxes de vacances durant un mes no penses que quan tornis et trobaràs el teu pis ocupat per una noia i un gat. No et cap al cap que aquesta noia reclamarà el pis com a seu i es negarà a marxar-ne. No penses que potser aquell dia la teva vida avorrida i previsible esdevindrà una incògnita absoluta. No penses que descobriràs, vés per on, que no ets al·lèrgic als gats.

A l'Ignasi li va passar tot això un bon dia de setembre en entrar al seu pis de trenta metres quadrats, una sola habitació, bany petit i cuina americana.

L'àngel negre de Vallfosca

Aquest matí la vídua Cirera, com cada matí des de fa cinquanta anys, travessa la plaça central de Vallfosca i s'endinsa en la foscor de l'església. La vídua Cirera és una dona alta, molt prima, i ningú la recorda vestida de cap més color que no sigui el negre. Duu un vestit negre de satí, llarg fins als turmells, i el cap cobert per un vel negre de puntes. Duu mitges negres, molt tupides i unes sabates negres de cordons. Camina tan ràpid que la roba i el vel li esvoletegen com si fos un corb. Entra a l'església a temps per a la missa de les vuit. D'aquí a mitja hora començaran a arribar els primers nens a l'escola i la plaça s'omplirà de crits i corregudes. Ara, però, el silenci és absolut. La fleca és, potser, l'únic lloc on s'hi mou una mica de vida: les mares compren el pa per l'entrepà dels nanos i alguns també hi compren el diari.

Des de l'interior de la fleca es veu perfectament la porta de l'església, oberta del tot, però que no permet veure cap detall de l'interior, massa fosc i fred en contrast amb el sol enlluernador que crema la plaça.

Aquest matí havia de ser com qualsevol altre matí, però en un segon tot canviarà: la figura alta de la vídua Cirera apareix a la porta de l'església. Tota negra, baixa les escales corrent, amb els braços oberts, fent onejar els seu vestit. El seu rostre, habitualment hermètic, s'ha transfigurat per una mirada aterrida i una ganyota estranya a la boca oberta. No crida, sembla que no pugui. En arribar al peu de l'escala s'atura en sec i cau a terra desmaida, creant l'efecte òptic d'una gran taca negra sobre el terra groguenc de la plaça.

El projecte

El títol ho diu tot. Cada post serà el començament d'un conte i es desenvoluparà a través dels comentaris. Només es demana imaginació, correcció i ganes. Si teniu un bon començament per a un conte, l'envieu per e-mail a l'adreça contaires@hotmail.com i a la propera actualització apareixerà publicat.

Hi ha, però, certes regles que caldrà respectar:

1. La llengua emprada serà el català
2. En la mesura que sigui possible es prega que no feu faltes greus d'ortografia i sintaxi, i que no utilitzeu castellanismes o paraules d'una altra llengua quan ja existeixi la forma catalana corresponent. Per posar un exemple: no poseu "tonteria" quan podem posar "ximpleria" o "encimera" quan tenim "vitroceràmica".
3. No monopolitzeu el conte: si ja heu participat un cop deixeu que hi participin uns quants més abans no ho torneu a fer.