Quan marxes de vacances durant un mes no penses que quan tornis et trobaràs el teu pis ocupat per una noia i un gat. No et cap al cap que aquesta noia reclamarà el pis com a seu i es negarà a marxar-ne. No penses que potser aquell dia la teva vida avorrida i previsible esdevindrà una incògnita absoluta. No penses que descobriràs, vés per on, que no ets al·lèrgic als gats.
A l'Ignasi li va passar tot això un bon dia de setembre en entrar al seu pis de trenta metres quadrats, una sola habitació, bany petit i cuina americana.
dilluns, 4 de maig de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Va sentir un soroll que venia del bany, soroll d'aigua caient amb no gaire força, i al dirigir-se cap allà va veure la porta que estava a mig tancar i mirant cap a la porta va veure un cos que es movia dintre la dutxa fent el gest típic de ensabonar-se
Eu tenho muita pena de quem mora (se esconde) em coisas tão pequenas....mas tenho mais de quem mora debaixo de um viaduto, um umbral ou uma marquise....é lutar!
dit ha hesseherre ...
Ho sento per la vida de la població (amagat) en les petites coses .... però tinc més dels que viuen sota un viaducte, porta o balcó .... és una lluita!
Publica un comentari a l'entrada